En primer lloc, m’agradaria
comentar tot allò que he après al llarg d’aquest període de pràctiques. Així
doncs, cal destacar la importància de l’atenció a la diversitat
individualitzada en la vida diària de les persones amb malalties mentals,
ja que cada individu és diferent i té unes necessitats diferents. Dins la
unitat Benet Menni conviuen 28 persones que tenen un nivell intel·lectual
similar. No obstant això, cada un d’ells és molt diferent de la resta, ja que intervenen
molts factors, com el tipus de trastorn que pateix, l’edat que té, la relació
amb la seva família,... De fet, al centre aposten per aquesta individualització
i per aquest motiu cada usuari té uns privilegis i unes obligacions en funció
de les seves possibilitats i necessitats.
Un altre element clau és el model
col·laboratiu establert entre els diferents professionals del centre. Així
doncs, psicòlegs, infermeres, fisioterapeutes, dietistes... formen un gran
equip i es reuneixen setmanalment per comunicar-se i prendre decisions
conjuntes a fi de ser coherents. Una peça clau en aquest equip professional hauria
de ser el paper de les famílies. És a dir, les famílies també haurien
d’implicar-se i tenir un contacte continu amb els professionals del centre i malauradament,
en moltes ocasions no és així. Endemés, m’he adonat que conèixer els usuaris i
que ells et coneguin és molt important a fi que s’estableixi un cert nivell de
confiança per tal de parlar de les seves preocupacions. Per tant, és
imprescindible saber escoltar-los i demostrar-los que els seus pensament són
importants.
Un principi molt patent al centre
és el de normalització (Wolfensberger,
1986). És a dir, els malalts mentals són persones que pateixen un trastorn però
són capaços de desenvolupar moltes activitats amb adaptacions, si calen. Per
aquest motiu el centre aposta per una inclusió dels uauris en el seu entorn més
proper. Així doncs, s’organitzen sortides a la piscina municipal, a la
biblioteca municipal, a les fires del pobles, a la perruqueria, al mercat… De fet, els usuaris treballen al Taller
Ocupacional per empreses externes al centre. El fet de veure la vida que porten
els usuaris m’ha fet valorar els petits detalls de la meva vida quotidiana com
ara poder conduir, poder decidir què em ve de gust per dinar…
En segon lloc,
m’agradaria comentar una sèrie d’inconvenients que he detectat al llarg
d’aquest període de pràctiques. Les retallades econòmiques arriben al centre ja
que fa uns anys disposaven d’un pressupost elevat per fer sortides, i actualment
ha quedat molt reduït.
Un altre
problema és el fet que aquests usuaris que pateixen trastorns mentals van
envellint i els trastorns se sumen amb malalties pròpies de l’edat i que
dificulten fer un seguiment del tractament i l’evolució dels trastorns. Un
altre element negatiu és la convivència. És a dir, els 28 usuaris de la unitat
Benet Menni conviuen les vint-i-quatre hores del dia cada un amb les seves
patol·logies, la qual cosa provoca conflictes i enfrontaments de manera
inevitable.
En tercer lloc,
m’agradaria agrair la seva col·laboració a totes les persones que han compartit
amb mi aquesta aventura. Gràcies a la tutora del centre, al tutor de la
universitat, a les cuidadores, als usuaris, als companys de la
universitat!
Gràcies a tots!
