viernes, 23 de mayo de 2014

REFLEXIÓ: SÍNTESI FINAL

En primer lloc, m’agradaria comentar tot allò que he après al llarg d’aquest període de pràctiques. Així doncs, cal destacar la importància de l’atenció a la diversitat individualitzada en la vida diària de les persones amb malalties mentals, ja que cada individu és diferent i té unes necessitats diferents. Dins la unitat Benet Menni conviuen 28 persones que tenen un nivell intel·lectual similar. No obstant això, cada un d’ells és molt diferent de la resta, ja que intervenen molts factors, com el tipus de trastorn que pateix, l’edat que té, la relació amb la seva família,... De fet, al centre aposten per aquesta individualització i per aquest motiu cada usuari té uns privilegis i unes obligacions en funció de les seves possibilitats i necessitats.
Un altre element clau és el model col·laboratiu establert entre els diferents professionals del centre. Així doncs, psicòlegs, infermeres, fisioterapeutes, dietistes... formen un gran equip i es reuneixen setmanalment per comunicar-se i prendre decisions conjuntes a fi de ser coherents. Una peça clau en aquest equip professional hauria de ser el paper de les famílies. És a dir, les famílies també haurien d’implicar-se i tenir un contacte continu amb els professionals del centre i malauradament, en moltes ocasions no és així. Endemés, m’he adonat que conèixer els usuaris i que ells et coneguin és molt important a fi que s’estableixi un cert nivell de confiança per tal de parlar de les seves preocupacions. Per tant, és imprescindible saber escoltar-los i demostrar-los que els seus pensament són importants.
Un principi molt patent al centre és el de normalització (Wolfensberger, 1986). És a dir, els malalts mentals són persones que pateixen un trastorn però són capaços de desenvolupar moltes activitats amb adaptacions, si calen. Per aquest motiu el centre aposta per una inclusió dels uauris en el seu entorn més proper. Així doncs, s’organitzen sortides a la piscina municipal, a la biblioteca municipal, a les fires del pobles, a la perruqueria, al mercat…  De fet, els usuaris treballen al Taller Ocupacional per empreses externes al centre. El fet de veure la vida que porten els usuaris m’ha fet valorar els petits detalls de la meva vida quotidiana com ara poder conduir, poder decidir què em ve de gust per dinar…
En segon lloc, m’agradaria comentar una sèrie d’inconvenients que he detectat al llarg d’aquest període de pràctiques. Les retallades econòmiques arriben al centre ja que fa uns anys disposaven d’un pressupost elevat per fer sortides, i actualment ha quedat molt reduït.
Un altre problema és el fet que aquests usuaris que pateixen trastorns mentals van envellint i els trastorns se sumen amb malalties pròpies de l’edat i que dificulten fer un seguiment del tractament i l’evolució dels trastorns. Un altre element negatiu és la convivència. És a dir, els 28 usuaris de la unitat Benet Menni conviuen les vint-i-quatre hores del dia cada un amb les seves patol·logies, la qual cosa provoca conflictes i enfrontaments de manera inevitable.
En tercer lloc, m’agradaria agrair la seva col·laboració a totes les persones que han compartit amb mi aquesta aventura. Gràcies a la tutora del centre, al tutor de la universitat, a les cuidadores, als usuaris, als companys de la universitat! 


Gràcies a tots!

REFLEXIÓ: PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DEL PROJECTE

PUNTS FORTS  DEL PROJECTE:
-El tema de l’educació emocional és un tema sovint poc treballat però molt important ja que l’estat d’ànim de les persones és essencial per sentir-se bé amb un mateix i amb la resta de companys. De fet, m’he centrat en d’identificació i expressió d’emocions bàsiques ja que considero que és punt  de partida per poder millorar d’estat d’ànim.
-L’ús de la teoria de les emocions bàsiques de Paul Ekman (1972) ha facilitat la comprensió de les emocions bàsiques per part dels usuaris, ja que es centren en allò tangible  i estímuls visuals com són les expressions facials.
-El material usat com els fragments musicals i els vídeos per treballar les reaccions emocionals dels personatges, ja que són elements motivadors que reben com a estímuls visuals i que retenen amb facilitat.
-La decoració de la bústia entre tots els usuaris, ja que fa que la sentin seva i s’hi puguin identificar.
-Donar veu  i vot als usuaris a l’hora de decidir la ubicació de la bústia.
-L’alt nivell d’implicació en tot moment dels usuaris fent-los partíceps amb els rols adjudicats al llarg de les assemblees.
-El treball de l’empatia mitjançant el joc de rol a través del qual també s’han treballat de manera indirecta els hàbits d’una conversa.
-L’ús de la mediació com a tècnica per resoldre conflictes.
-L’avaluació emprada, ja que ha tingut en compte l’opinió de tots els agents que intervenen en el projecte. A més, s’ha avaluat el resultat del projecte i també el procés d’intervenció.

PUNTS FEBLES DEL PROJECTE:
-La manca d’iniciativa personal dels usuaris al llarg de tot el projecte ha estat patent. És a dir, els usuaris no estan acostumats a haver de prendre decisions.
-La introducció d’elements nous que trenquen les rutines molt marcades dels usuaris.
-En alguns moments o en alguns casos s’han parlat de temes amb nivells d’abstracció massa elevats per alguns dels usuaris.
-Fragments musicals i vídeos poc adequats per identificar algunes emocions, ja que els usuaris s’han fixat més en els personatges coneguts que en les seves expressions emocionals.
-La sessió 8 en la qual vam presentar la bústia els usuaris van rebre molta informació de cop. A més, aquesta va ser la sessió més passiva pels usuaris, cosa que segurament va provocar la manca d’atenció d’algun d’ells.
-La majoria d’usuaris que han escrit notes ho han fet d’alegria ja que és la meva fàcil d’expressar.

jueves, 22 de mayo de 2014

ELEMENTS MODIFICATS DES DE LA FASE 1 (PLANIFICACIÓ) FINS LA FASE 2 (POSADA EN PRÀCTICA)

Per començar, m’agradaria dir que tot projecte sempre es pot millorar i per fer-ho és millor és dur a terme una crítica constructiva i analitzar què ha funcionat i què no. Considero que hem de ser honestos i conscients ja que de vegades prenem decisions equivocades sense saber-ho, però diuen que “rectificar és de savis!”
En primer lloc, cal parlar d’aquells elements que he hagut de modificar des de la fase 1, en què vaig planificar el projecte, fins a la fase 2, en la qual l’he desenvolupat. Un element modificat ha estat el tema de les dates, ja que vaig estimar unes dates massa precipitades. També ha augmentat el nombre de sessions, ja que inicialment vaig pensar que n’hi hauria prou de treballar les sis emocions bàsiques en una única sessió. Després em vaig adonar que calia dedicar-hi més temps i vaig programar una sessió per cada una de les sis emocions bàsiques de la teoria de Paul Ekman (1972). A més, he afegit un vídeo en què es veu la reacció d’una persona o personatge quan sent cada una de les sis emocions. Un altre element modificat ha estat el material, perquè en un principi vaig pensar que els usuaris que no sabien escriure podrien expressar les seves emocions amb papers verds o vermells, en funció de si es tractaven d’emocions positives o negatives. Tanmateix, em vaig adonar que les connotacions positives o negatives que veia evidents en les emocions pels usuaris no ho eren tant. A més, el fet d’haver de pensar en aquestes connotacions i relacionar-les amb colors era un nivell massa alt d’abstracció. Per aquest motiu vaig deixar de banda els papers de colors i vaig pensar que els usuaris es podrien ajudar entre ells a escriure i també podrien comptar amb l’ajuda de les cuidadores i la meva ajuda. Per aquest motiu també vaig decidir modificar el disseny que havia pensat per decorar la bústia i decorar-la amb colors neutres. Inicialment, els usuaris que no sabien escriure havien d’agafar fotografies dels companys relacionats amb les seves emocions i col·locar-les dins el sobre i a la bústia. Per motius de polítiques de privacitat tampoc ha estat possible treballar amb fotografies dels usuaris.
Comptat i debatut, sobre la marxa s’han hagut de fer modificacions de la idea inicial per solucionar problemes.


miércoles, 21 de mayo de 2014

SESSIÓ 14: MIRANT AL FUTUR

OBJECTIUS (Perquè?)
-Establir una continuïtat del projecte.
-Crear propostes de millora.

DESTINATARIS (Qui?)
-La psicòloga, les cuidadores i jo.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Despatx de la psicòloga el dia dimarts 20 de maig de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
La psicòloga, les cuidadores i jo hem dut a terme una reunió per intentar millorar qualitativament aquest projecte a fi que la bústia pugui esdevenir una eina útil de manera permanent a la unitat. Per fer-ho hem partit de les avaluacions del procés d’intervenció dutes a terme per part de la psicòloga, les cuidadores, els usuaris i jo. Per tant, hem tingut en compte l’opinió de tothom per detectar els punts febles del projecte i poder donar continuïtat al projecte.

AVALUACIÓ
La veritat és que estic molt satisfeta, ja que la intenció és que el projecte perduri en el temps com a mitjà de comunicació d’emocions pels usuaris. Així doncs, s’ha acordat dur a terme una assemblea setmanal en la qual s’obrirà la bústia i es seguirà el mateix procediment. 

martes, 20 de mayo de 2014

SESSIÓ 13: AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'INTERVENCIÓ

OBJECTIUS (Perquè?)
-Avaluar el procés d’intervenció gràcies a les notes dels usuaris i cuidadores.
-Avaluar el procés d’intervenció mitjançant una autoavaluació i l’avaluació de la psicòloga.

DESTINATARIS (Qui?)
-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni, les cuidadores, la psicòloga i jo.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Menjador de la unitat Benet Menni el dia dilluns 19 de maig de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
L’avaluació del procés d’intervenció s’ha dut a terme mitjançant dos mètodes d’avaluació diferents. En primer lloc, he demanat als usuaris i a les cuidadores que, un cop més, usen la bústia per expressar la seva opinió sobre les assemblees, el projecte, la resolució de conflictes,... tot el que creguin rellevant. Aquests papers, que han col·locat dins la bústia, són anònims de manera que han pogut expressar el que els sembli més convenient sense sentir-se pressionats. En aquest cas, no hem llegit les notes en veu alta, sinó que les he llegit jo de manera privada a fi de conèixer aspectes que es podrien millorar. Aquí podem observar alguna nota de les que han dipositat a la bústia:

En segon lloc, mentre els usuaris i les cuidadores han escrit les seves notes i les han posat a la bústia, jo els he deixat al menjador a fi que poguessin ajudar-se uns als altres, i he anat a la sala d’estar on he fet una autoavaluació mitjançant una taula amb ítems concrets. La psicòloga també ha dut a terme aquesta avaluació del procés d’intervenció mitjançant aquesta mateixa taula. Els resultats corresponen a una escala de l’1 al 5, en què 1 serà gens i 5 serà molt:

Ítems d’avaluació
Qualificació
El nivell de participació dels usuaris ha estat elevat?

Els usuaris han entès la funció i el funcionament de la bústia?

Els usuaris escollits per cada rol han estat els adequats?

La bústia ha estat un instrument motivador?

El material usat ha estat adequat tenint en compte les discapacitats i malalties mentals dels usuaris?

S’ha aconseguit resoldre els conflictes mitjançant la mediació?

La meva intervenció ha estat correcta?

La temporització s’ha adaptat a les necessitats de l’activitat?

L’espai s’ha adaptat a les necessitats de l’activitat?

El tipus d’avaluació fa patents els punts forts i febles del projecte?


AVALUACIÓ
Per una banda, en general les notes que els usuaris i les cuidadores han deixat a la bústia han estat positives. Els usuaris comenten que els ha agradat molt parlar de les emocions, tot i que n’hi ha que reconeixen que els ha costat una mica obrir-se. També afirmen que els agradaria seguir endavant amb el projecte perquè abans no tenien cap mitjà de comunicació específic per parlar de les emocions.
Per altra banda,  la psicòloga i jo hem fet una mirada més crítica al projecte.  Els resultats del projecte són bons però sempre es podrien millorar. Els usuaris han participat activament però podrien haver-ho fet més. Els usuaris escollits per cada rol han estat molt adequats i s’ha aconseguit resoldre conflictes a través de la mediació. En general fem una valoració positiva del projecte.

ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

lunes, 19 de mayo de 2014

SESSIÓ 12: AVALUACIÓ DELS RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ

OBJECTIUS (Perquè?)
-Avaluar els resultats de la intervenció a través de l’observació directa dels usuaris al llarg d’una assemblea.
-Comprovar si s’han assolit els objectius generals del projecte plantejats anteriorment.

DESTINATARIS (Qui?)
-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Menjador de la unitat Benet Menni el dia divendres 16 de maig de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En aquest cas, hem procedit a iniciar la sessió com si es tractés d’una assemblea més. O sigui, el moderador i la secretaria han començat les seves tasques i la resta d’usuaris i cuidadores ens hem assentat al seu voltant. S’han llegit les notes i s’ha donat el torn de paraula a l’emissor de cada nota i després al receptor. Han aparegut diferents emocions i s’han resolt un parell de conflictes a través de la mediació.
Mentrestant, he anat avaluant els usuaris mitjançant l’observació directa de l’assemblea i una taula de doble entrada amb ítems d’avaluació concrets a fi de comprovar el nivell d’assoliment dels objectius generals del projecte proposats inicialment. Els objectius generals del projectes són:
-Establir un canal de comunicació entre els usuaris.
-Treballar l’expressió d’emocions bàsiques.
-Treballar l’empatia a través del joc de rol i la presa de decisions conjunta.
-Treballar hàbits conversacionals com esperar el torn de paraula i saber escoltar.

En la taula d'avaluació s’avalua cada usuari mitjançant una escala de l’1 al 5, en què 1 serà gens i 5 serà molt, tenint en compte els següents criteris d’avaluació (per motius de privacitat no poso els noms dels usuaris). Els ítems d'avaluació que apareixen en la taula són els següents: 
Usa la bústia com a canal de comunicació?
Expressa  emocions bàsiques variades?
Identifica les emocions bàsiques correctament?
Ha guanyat empatia amb els companys?
Respecta les opinions dels companys?
Respecta els torns de paraula?
Segueix les pautes donades per resoldre  conflictes?
Respecta els rols de l’assemblea?


AVALUACIÓ 
Tal i com es pot observar la majoria d’usuaris han participat en aquesta assemblea a través d’una nota. Per tant, mica en mica van guanyant iniciativa pròpia per decidir quan volen escriure alguna cosa i el nivell de participació ha estat alt. En aquesta ocasió les emocions bàsiques expressades han estat molt variades, ja que han parlat d’alegria, de tristesa, de ràbia, de por, de nerviosisme, de sorpresa. Així doncs, l’única emoció que no s’ha expressat ha estat el fàstic. A més, en general les emocions expressades s’han usat adequadament, és a dir, l’expressió de l’emoció ha correspost amb l’emoció que sentien, la qual cosa no passava abans d’iniciar el projecte. Considero que el fet que els usuaris siguin capaços d’identificar quina emoció senten i expressar-la de manera adequada és molt important per ells, ja que les persones del seu entorn els poden comprendre. D’aquesta manera, els usuaris no senten angoixa i eviten entrar en conflicte amb ells mateixos per no rebre la resposta que esperen en funció del que senten però no que no poden expressar. A més, els usuaris han respectat els rols de l’assemblea i també les pautes per resoldre conflictes. Pel que fa a respectar els torns de paraula, podria dir que és l’aspecte que ha costat més als usuaris. No estan acostumats a haver d’esperar per parlar i per tant, es tracta d’un hàbit que cal continuar treballant. En general el balanç de la sessió i de l’avaluació ha estat positiu, tot i que encara queden aspectes per treballar.  Estic contenta perquè el projecte ha donat els seus fruits. 

ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.


jueves, 15 de mayo de 2014

SESSIÓ 11: TERCERA ASSEMBLEA

OBJECTIUS (Perquè?)
-Posar en comú els missatges que hi hagi a la bústia i treballar-los.
-Resoldre conflictes mitjançant la mediació, si es dóna el cas.

DESTINATARIS (Qui?)
-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Menjador de la unitat Benet Menni el dia dimecres 14 de maig de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En primer lloc, he de dir els rols de secretaria i moderador continuen sent desenvolupats pels mateixos usuaris que en les assemblees anteriors. 
Tot seguit, el secretari ha obert la bústia i ha tret la primera nota, que és la següent, i l'ha llegit en veu alta:


El moderador ha donat la paraula a l'emissora del missatge a fi que pugúes explicar-se. Després el moderador ha donat la paraula a la destinataria a fi que pugués expressar-se. Seguidament, el moderador ha seguit els següents passos:

Què ha passat?
-Per què?
-Qui té la responsabilitat?
-Qui ha de demanar perdó?
-Qui ha de perdonar?
Aquest ha estat el primer conflicte que s'ha resolt gràcies a la bútia i la veritat és que ha estat molt emocionant veure com els usuaris implicats han estat capaços d'entendre qui ha de demanar perdó i perquè amb l'ajuda del moderador. 
Un cop resolt el problema, s'ha obert el torn de paraula a la resta d'usuaris a fi que donessin la seva opinió sobre la resolució del conflicte. 
Després, hem llegit set notes que han parlat d'alegria per aniversaris, per poder anar d'excursió... També ha aparegut una nota que ha parlat de tristesa i hem seguit el mateix procediment en què el moderador dóna el torn de paraula a l'emissor a fi que s'expressi.



Quan hem acabat de comentar les diferents notes, he demanat la participació de la resta d'usuaris a posar notes a la bústia durant els pròxims dies. 



AVALUACIÓ
Tal i com esperava el nombre de notes augmenta progressivament a mesura que passen les assemblees. Els usuaris participen en el projecte, tot i que els costa trencar les seves rutines i tenir la iniciativa per decidir escriure una nota. L'emoció més usada en les notes continua sent l'alegria però  mica en mica van apareixent notes amb emocions diverses, com la tristesa i la ràbia. De fet, en aquesta sessió hem resolt un conflicte gràcies a la mediació entre els mateixos usuaris. Per tant, el balanç d'aquesta sessió és molt positiu.



ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.


miércoles, 14 de mayo de 2014

L'ESTIGMA, UN PES AFEGIT A LES MALALTIES MENTALS

M'agradaria comentar que les persones amb malalties mentals no només pateixen la seva malaltia, sinó que a més, han de conviure amb un pes afegit; l'estigma. És a dir, la societat posa una etiqueta a les persones amb malalties mentals que els dificulta en les tasques de la vida quotidiana, com ara la inserció laboral, la integració social... De fet, la majoria de persones que provoquen estigmes no coneixen les malalties mentals, però simplement menyspreen el malalt mental per por a allò que és diferent. Fins i tot no saben com actuar i solen apostar per una sobreprotecció del malalt mental que li fa baixar l'autoestima. M'agradaria compartir uns vídeos de l'associación El puente en els quals es pot veure l'opinió de gent del carrer, de psicòlegs i dels mateixos malalts mentals sobre l'estigma i temes relacionats.


LA REHABILITACIÓ COMUNITARIA, UNA NOVA APOSTA

No fa gaire el nostre tutor em va fer descobrir una gran revista compromesa, amb consciència i propera al lector titulada Revista Educació Social. Es tracta d'una revista de la fundació Pere Tarrés que publica articles de temes diversos de realitat social, fins i tot fent una crítica d'alguns aspectes o mecanismes de la nostra societat. Considero que és una revista molt interessant, que no deixa indiferent perquè fa reflexionar el lector. En aquest cas m'he centrat en el monogràfic 27, titulat "Intervención educativa con personas sin hogar". Us convido a fer-hi un cop d'ull, i més concretament al segon article anomenat "La salud mental". En aquest article defineix la salut mental i també els trasntorns mentals severs i es proposa una nova fórmula per millorar la situació dels malalts; la rehabilitació comunitària. Es tracta d'una solució en què cada individu té un paper fonamental juntament amb la seva família, el context que l'envolta i els centres de dia. Aquest article comença a la pàgina 56 del monogràfic:

SESSIÓ 10: SEGONA ASSEMBLEA

OBJECTIUS (Perquè?)
Posar en comú els missatges que hi hagi a la bústia i treballar-los.
-Resoldre conflictes mitjançant la mediació, si es dóna el cas.

DESTINATARIS (Qui?)
-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Menjador de la unitat Benet Menni el dia dilluns 12 de maig de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En primer lloc, he de dir que he decidit seguir amb els usuaris que vaig escollir en l'assemblea anterior com a secretaria i moderador, ja que van assumir els seus rols bastant bé. A més, penso que si donés aquests rols a altres persones podria provocar confusions en alguns usuaris. Així doncs, el moderador i la secretaria s'han assentat  al centre del menjador i la resta hem format un semicercle al seu voltant. 
Tot seguit, el secretari ha obert la bústia i ha tret la primera nota, que és la següent, i l'ha llegit en veu alta:

Tal i com es pot observar es tracta d'una nota d'alegria. Tot seguit, el moderador ha donat el torn de paraula a l'emissora del missatge  a fi que expliqués com es sentia. L'emissora ha dit que el cap de setmana havia estat l'aniversari de la seva àvia, que és molt gran, i estava molt contenta. Hem llegit cinc notes que parlaven d'alegria i finalment, n'hem llegit una que ha parlat de nerviosisme, una emoció que no havíem treballat prèviament perquè ens havíem basat en les bàsiques segons Ekman. Tanmateix, l'emissora d'aquesta nota té un nivell intel·lectual bastant alt, tenint en compte la resta d'usuaris del centre, i per tant té capacitat per arribar a nivells d'abstracció més elevats. 




Tot seguit, el moderador ha donat el torn de paraula a l'emissora d'aquesta nota. L'emissora ha explicat que sent nervis quan algun adult li toca les mans, ja que té la mobilitat molt limitada i se sent incòmode. 
Quan hem acabat de comentar les diferents notes, he demanat la participació de la resta d'usuaris a posar notes a la bústia durant els pròxims dies. A més, els he animat a parlar d'altres emocions que no siguin alegria, ja que totes menys una han parlat d'aquesta emoció.

AVALUACIÓ
Els usuaris que han tingut els rols de secretari i moderador han desenvolupat la seva tasca d'una manera més còmode i segura que en l'assemblea anterior. 
Pel que fa la quantitat de notes que hi ha hagut a la bústia, cal dir que va augmentant. En aquest cas hi ha hagut set notes, sis de les quals parlaven d'alegria. Tal i com esperava el nombre de notes ha augmentat i espero que ho segueixi fent en les properes assemblees. No obstant això, la majoria de les notes han parlat d'alegria. L'alegria és l'emoció que s'expressa amb més facilitat, ja que  és positiva. Tanmateix sembla que s'obre el camí per parlar d'altres emocions com el nerviosisme. Espero que en les properes assemblees les notes parlin d'altres emocions variades i que potser costen més d'exterioritzar per vergonya o per un mecanisme de defensa que no deixa trasmetre les emocions.  

ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

jueves, 8 de mayo de 2014

SESSIÓ 9: PRIMERA ASSEMBLEA

OBJECTIUS (Perquè?)
-Posar en comú els missatges que hi hagi a la bústia i treballar-los.
-Resoldre conflictes mitjançant la mediació, si es dóna el cas.

DESTINATARIS (Qui?)
-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Menjador de la unitat Benet Menni el dia dimecres 7 de maig de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En primer lloc, he escollit una usuària que sap llegir com a secretaria a fi que llegeixi en veu alta les notes de la bústia. He triat un altre usuari com a moderador per tal que doni els torns de paraula al llarg de l'assemblea i tothom pugui intervenir de manera ordenada. Aquests dos usuaris s'han assentat al centre del menjador i la resta hem format un semicercle al seu voltant. 
Tot seguit, el secretari ha obert la bústia i ha tret la primera nota, que és la següent, i l'ha llegit en veu alta:



Tal i com es pot observar es tracta d'una nota d'alegria. Tot seguit, el moderador ha donat el torn de paraula a l'emissora del missatge a fi que expliqués com es sentia. L'emissora ha dit que la nota la va escriure dimarts perquè a la tarda havia d'anar a veure el seu pare que viu en una residència de gent gran i cada cop que va a veure'l està molt contenta i alegra. 
Un altre usuari ha interrumput dient que ell també està content quan va a veure el seu pare. Li hem demanat que respectés el torn de paraula i que si vol intervenir ha d'aixecar la mà i esperar que el moderador li doni el torn. 
Tot seguit, el secretari ha tret tres notes més i totes parlaven d'alegria. Hem seguit el mateix procediment que amb la nota de la Maria. 
Quan hem acabat de comentar les diferents notes, he demanat la participació de la resta d'usuaris a posar notes a la bústia durant els pròxims dies. 

AVALUACIÓ
Aquesta ha estat la primera assemblea del projecte. Els usuaris que han tingut els rols de secretari i moderador han desenvolupat la seva tasca de manera adequada, tot i que en alguna ocasió ha hagut d'intervenir per ordenar els torns de paraula. Tanmateix, crec que he fet una bona elecció i que en les següents assemblees aniran millorant. 
Pel que fa la quantitat de notes que hi ha hagut a la bústia, cal dir que estic força contenta, ja que han estat quatre. Són relativament poques, però tenint en compte que és la primera vegada que els usuaris han d'expressar públicament i per escrit les seves emocions, estic contenta. Segurament la quantitat de notes anirà augmentant progressivament al llarg de les assembles a mesura que els usuaris vagin comprenent la seva tasca. També cal recordar que els usuaris tenen unes rutines molt marcades i costa trencar-les per introduir-hi nous elements.
Quant a les emocions expressades, cal dir que totes les notes han parlat d'alegria. L'alegria és l'emoció més acceptada entre els usuaris, ja que té una connotació positiva. A més, sovint sentim alegria per molts motius. 

ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

SESSIÓ 8: PRESENTACIÓ DE LA BÚSTIA

OBJECTIUS (Perquè?)
-Presentar la bústia als usuaris i explicar-los la seva funció.
-Establir entre tots un lloc per col·locar la bústia.

DESTINATARIS (Qui?)
-Els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Taller ocupacional el dia dilluns 5 de maig de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En primer lloc, he reunit tots els usuaris de la unitat Benet Menni al Taller ocupacional del centre. Allà els he mostrat el resultat final de la feina que havien fet alguns d'ells la setmana anterior; decorar la bústia. Els he explicat que aquella bústia havia de formar part del seu dia a dia per expressar les seves emocions. És a dir, la bústia és una eina o un mitjà d'expressió d'emocions a través de la qual els usuaris han d'identificar quines emocions senten i han de ser capaços d'expressar-ho de manera escrita i explicar el motiu pel qual senten aquesta emoció. Els usuaris que no saben escriure poden demanar ajuda a altres companys, a les cuidadores o a mi. Cal dir que la tasca d'identificar emocions pot semblar molt evident però en el cas dels usuaris no ho és, ja que per exemple molts d'ells es mostren tristesa amb els gestos i l'expressió facial i si els preguntes si estan tristos diuen que no, que estan contents.  
Tot seguit, els he explicat que hem d'escollir un lloc por col·locar la bústia a fi que en qualsevol moment del dia puguin posar-hi papers amb les seves emocions. Hem decidit posar-la al menjador de la unitat juntament amb les cartolines que vam realitzar en les sessions anteriors que parlen de cada una de les emocions. Aprofitant aquest moment, he fet un repàs de les emocions treballades. Seguidament, amb la col·laboració de dues cuidadores hem mostrat exemples del funcionament de la bústia i les assemblees. 
En primer lloc, una cuidadora ha escrit en un paper que sent ràbia perquè s’ha enfadat amb mi perquè li he agafat les claus sense demanar-li permís i vol arreglar aquest conflicte. Aleshores, hem simulat una assemblea per resoldre aquest conflicte amb un mediador i un secretari (funcions que ha assumit una altra cuidadora). El secretari ha llegit la nota de la cuidadora i el moderador ha donat la paraula a l'emissora del missatge a fi que pugúes explicar-se. Després el moderador m'ha donat la paraula a mi (destinatari) a fi que pugués expressar-me. Seguidament, el moderador ha seguit els següents passos:
Què ha passat?
-Per què?
-Qui té la responsabilitat?
-Qui ha de demanar perdó?
-Qui ha de perdonar?
Un cop resolt el problema, s'ha obert el torn de paraula a la resta d'usuaris a fi que donessin la seva opinió sobre la resolució del conflicte.
En segon lloc, he escrit en un paper que sento alegria perquè una cuidadora  ha aprovat un examen. També hem simulat l’assemblea amb secretari i moderador per felicitar-la però aquest cop ha estat més curta, ja que no hem hagut de resoldre cap conflicte.
Finalment, he resolt els  dubtes d'alguns els usuaris sobre el funcionament de la bústia. La veritat és que hi ha hagut pocs dubtes, la qual cosa em porta a pensar en dues opcions: la majoria d'usuaris ho ha entès perfectament o la majoria dels usuaris no han entès gairebé res. Tenint en compte, la  seva capacitat d'abstracció em decanto per la seva opció. Cal dir que he limitat la quantitat de notes que poden posar a la bústia per dia a fi que aprenguin a prioritzar les emocions i no colapsin la bústia. 

AVALUACIÓ
Aquesta ha estat la sessió menys pràctica de tot el projecte. És a dir, la sessió en què els usuaris han tingut un paper més passiu, ja que han fet d'observadors de les assamblees fictícies que hem presentat com a exemples. Aquest fet segurament, ha provocat que alguns usuaris no hagin estat capaços de prestar atenció tota l'estona de la sessió. Tinc la sensació que uns quants usuaris no han entès el funcionament de la bústia, ja que els exemples potser els han semblat complexos o potser pel fet que els haguem protagonitzat les cuidadores i jo... Fins i tot el fet de rebre tanta informació de cop els ha deixat una mica perduts. Evidentment, el resultat d'aquesta sessió es farà evident en la propera sessió, quan obrim la bústia a la primera assemblea.

martes, 29 de abril de 2014

LA IMPORTÀNCIA DE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL

He trobat una notícia que posa de manifest la importància d'una bona educació emocional des de petits, ja que la relaciona directament amb un estat de salut. M'agradaria comparti-la amb vosaltres:

Los niños con inteligencia emocional tienen mejor salud i bienestar



SESSIÓ 7: DECOREM LA NOSTRA BÚSTIA

OBJECTIUS (Perquè?)
-Crear una bústia a fi que els usuaris puguin posar-hi notes amb les seves emocions.
-Decorar la bústia per tal que els usuaris la sentin seva i s'hi identifiquin. 

DESTINATARIS (Qui?)
-Els usuaris de la unitat Benet Menni amb una motricitat fina bona.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Taller ocupacional el dia dilluns 28 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En primer lloc, he reunit els usuaris amb una bona motricitat fina en una sala del taller ocupacional del centre i els he explicat que necessitava la seva ajuda per poder crear una bústia on tots podrem posar-hi les nostres emocions. 
Per fer-ho he portat una caixa de cartró d'una mida mitjana, papers de colors, regle, tisores, cola, rotulador, folre, i una tira de velcro. He separat els usuaris amb motricitat fina en funció de si saben escriure o no. He donat una plantilla retallada amb les mides dels quadrats a fi que uns quants usuaris que no saben escriure puguessin anar dibuixant els quadrats als papers de colors. Quan els han tingut dibuixats, la resta d'usuaris que no saben escriure els han retallat. Seguidament, els usuaris que saben escriure han hagut d'escriure el nom de cada una de les sis emocions als papers de diferents colors. A mesura que s'anaven escrivint, un altre grup d'usuaris han anat enganxant els quadrats a la caixa per files. Quan la caixa ha estat coberta de quadrats de colors, l'he forrada amb l'ajuda d'un usuari que anava passant el regle per eliminar les butllofes. Tot seguit, he fet el forat a la part superior de la caixa per on posarem les notres notes i finalment, un usuari hi ha enganxat les tires de velcro per poder tancar i obrir la bústia. Aquest ha estat el resultat:




AVALUACIÓ 
En un primer moment els usuaris s'han mostrat una mica desorientats, ja que tenen una rutines molt fixes al taller ocupacional i el fet de trencar-les suposa un desgabell. No obstant això, a mesura que hem anat avançant en la construcció de la bústia s'han mostrat més segurs, amb més confiança i més motivats. La veirtat és que estic molt contenta del resultat obtingut, ja que la bústia ha quedat molt bonica, divertida i crida l'atenció visualment. A més, he comprovat que els usuaris tenen grans capacitats i possibilitats a l'hora de treballar, només cal donar-les indicacions curtes i precisses a fi que ells puguin gestionar-les.

ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

viernes, 25 de abril de 2014

SESSIÓ 6: SENTO FÀSTIC QUAN...


OBJECTIUS (Perquè?)
-Treballar una emoció bàsica, el fàstic, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)
-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dijous 24 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En primer lloc, hem fet un recordatori de totes les emocions que haviem treballat en les sessions anteriors per situar-nos. En segon lloc, els he demanat que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música:


Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. La veritat és que la emoció fàstic és la que més dificultats m'ha portat a l'hora de trobar una música indetificativa. La veritat és que cap usuaris ha pogut relacionar aquesta música amb el fàstic sinó que han dit que era ràbia un altre cop. Sincerament em sembla logic, ja que és una música heavy que transmet connotacions "negatives".  També cal dir que un dels usuaris ha dit que li havia agradat molt aquesta música. Per tant, les connotacions "negatives" és una opinió personal. Un cop més la subjectivitat ha jugat un paper molt important a l'hora de relacionar la música amb una emoció.  Després, he posat el vídeo i he demant als usuaris que es fixessin en la reacció dels personatges:


Els usuaris han relacionat el vídeo amb l'acidesa de la llimona i finalment, amb el fàstic. Per tant, un cop més, el vídeo ha obintgut millors resultats que la música, i l'han relacionat amb l'emoció adequada. A més, els usuaris han rigut i els infants els han produït tendresa. Seguidament, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin sentit fàstical llarg de la seva vida. La veirtat és que la majoria d'experiències han estat relacionades amb pets, rots a la taula, mocs.... Molt fisiològiques! He evitat que els usuaris diguessin quins companys feien aquestes coses dient: "Es diu el pecat però no el pecador!" Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara de fàstic i l'hem descrit dient que és amb el nas arronssit i la boca oberta de tort.Tots hem posat cara de fàstic.
Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento fàstic quan..." Aquest ha estat el resultat. 


VALUACIÓ 
He de reconèixer que aquesta és l'emoció que m'ha portat més dificultats per trobar una música i un vídeo que servissin per identificar-la. De fet, no he escollit correctament la música ja que els usuaris l'han relacionada amb la ràbia. El vídeo, com en les sessions anteriors, ha obtingut millors resultats gràcies a l'estímul visual. Tanmateix, en un primer moment, els usuaris s'han centrat en allò tangible, com l'acidesa de la llimona,  i després han mencionat el fàstic. Ha estat una sessió molt divertida i fisiològica, trencant tabús, ja que hem parlat de temes que se solen evitar. Un cop més, els usuaris han mostrat egocentrisme i manca de capacitat de generalitzar. 

ALTRES

Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.



SESSIÓ 5: SENTO RABIA QUAN...

OBJECTIUS (Perquè?)
-Treballar una emoció bàsica, la ràbia, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)
-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)
-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dimarts 22 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En primer lloc, hem fet un repàs de les emocions treballades en les sessions anteriors. En segon lloc, he demanat als usuaris que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música al minut 1.10:



Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. Una vegada més, els usuaris s'han concentrat en els elements tangibles de la música, com ara el piano, i no han aconseguit arribar més enllà i relacionar la música amb una emoció. Segurament la relació entre música i emocions és molt subjectiva i va en funció de les experiències viscudes per cada persona. Les meves sospites es van confirmant sessió per sessió;  haver de relacionar una música amb una emoció és un nivell d'abstracció massa alt per la majoria d'usuaris. Tot seguit, he posat el següent vídeo, al segon 13, i he demant als usuaris que es fixessin quines vivien els protagonistes:



Com en les altres sessions el vídeo ha ajudat els usuaris a identificar una emoció, ja que reben estímuls visuals i autidius, la qual cosa fa més fàcil l'establiment de la relació emocional.  Aquest vídeo és molt fàcil de relacionar amb emocions, ja que apareixen imatges de cares de persones enfadades que senten ràbia. Per tant, els usuaris han pogut identificar la ràbia com a emoció i han analitzat les expressiona facials. Evidentment, també han reconegut i parlat de personatges públics que apareixen als vídeos.  Tot seguit, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin sentit ràbia al llarg de la seva vida. La majoria s'usuaris han dit que quan un company els insulten senten ràbia. Hem de recordar que les discussions entre usuaris és freqüent, ja que conviuen les vint-i-quatre hores del dia cada un d'ells amb les seves patologies.  No obstant això, he intentat desviar el tema dels conflictes entre companys i m'he centrat en quan sentim ràbia perquè ens hem equivocat o tenim un problema.
Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara de ràbia i l'hem descrit dient que és amb les celles arrugades i la boca ben tancada. Tots hem posat cara de ràbia. 
Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento ràbia quan..." Aquest ha estat el resultat. 


AVALUACIÓ 
Els usuaris es centren en els elements que reben sensorialment, és a dir, en els instruments o en els personatges, però els costa molt fer un pas més enllà i relacionar la música amb emocions. En aquest cas, el vídeo ha obtingut un on resultat, ja que l'han relacionat facilment amb la ràbia. Cal dir però que és un vídeo on apareixen cares de persones enfadades i no apareix cap seqüència en la qual s'hagi de seguir i observar la reacció dels personatges. Per tant, cal buscar vídeos d'aquest tipus per a la propera sessió, ja que obtenen bons resultats. En general els usuaris han respost bé en aquesta sessió, ja que tots han reconegut la ràbia en el vídeo i han trobat exemples de la vida diària.

ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.