REFLEXIÓ: SÍNTESI FINAL

En primer lloc, m’agradaria comentar tot allò que he après al llarg d’aquest període de pràctiques. Així doncs, cal destacar la importància de l’atenció a la diversitat individualitzada en la vida diària de les persones amb malalties mentals, ja que cada individu és diferent i té unes necessitats diferents. Dins la unitat Benet Menni conviuen 28 persones que tenen un nivell intel·lectual similar. No obstant això, cada un d’ells és molt diferent de la resta, ja que intervenen molts factors, com el tipus de trastorn que pateix, l’edat que té, la relació amb la seva família,... De fet, al centre aposten per aquesta individualització i per aquest motiu cada usuari té uns privilegis i unes obligacions en funció de les seves possibilitats i necessitats.

Un altre element clau és el model col·laboratiu establert entre els diferents professionals del centre. Així doncs, psicòlegs, infermeres, fisioterapeutes, dietistes... formen un gran equip i es reuneixen setmanalment per comunicar-se i prendre decisions conjuntes a fi de ser coherents. Una peça clau en aquest equip professional hauria de ser el paper de les famílies. És a dir, les famílies també haurien d’implicar-se i tenir un contacte continu amb els professionals del centre i malauradament, en moltes ocasions no és així. Endemés, m’he adonat que conèixer els usuaris i que ells et coneguin és molt important a fi que s’estableixi un cert nivell de confiança per tal de parlar de les seves preocupacions. Per tant, és imprescindible saber escoltar-los i demostrar-los que els seus pensament són importants.

Un principi molt patent al centre és el de normalització (Wolfensberger, 1986). És a dir, els malalts mentals són persones que pateixen un trastorn però són capaços de desenvolupar moltes activitats amb adaptacions, si calen. Per aquest motiu el centre aposta per una inclusió dels uauris en el seu entorn més proper. Així doncs, s’organitzen sortides a la piscina municipal, a la biblioteca municipal, a les fires del pobles, a la perruqueria, al mercat…  De fet, els usuaris treballen al Taller Ocupacional per empreses externes al centre. El fet de veure la vida que porten els usuaris m’ha fet valorar els petits detalls de la meva vida quotidiana com ara poder conduir, poder decidir què em ve de gust per dinar…

En segon lloc, m’agradaria comentar una sèrie d’inconvenients que he detectat al llarg d’aquest període de pràctiques. Les retallades econòmiques arriben al centre ja que fa uns anys disposaven d’un pressupost elevat per fer sortides, i actualment ha quedat molt reduït.

Un altre problema és el fet que aquests usuaris que pateixen trastorns mentals van envellint i els trastorns se sumen amb malalties pròpies de l’edat i que dificulten fer un seguiment del tractament i l’evolució dels trastorns. Un altre element negatiu és la convivència. És a dir, els 28 usuaris de la unitat Benet Menni conviuen les vint-i-quatre hores del dia cada un amb les seves patol·logies, la qual cosa provoca conflictes i enfrontaments de manera inevitable.

En tercer lloc, m’agradaria agrair la seva col·laboració a totes les persones que han compartit amb mi aquesta aventura. Gràcies a la tutora del centre, al tutor de la universitat, a les cuidadores, als usuaris, als companys de la universitat! 

Gràcies a tots!