LA IMPORTÀNCIA DE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL

He trobat una notícia que posa de manifest la importància d'una bona educació emocional des de petits, ja que la relaciona directament amb un estat de salut. M'agradaria comparti-la amb vosaltres:

Los niños con inteligencia emocional tienen mejor salud i bienestar

SESSIÓ 7: DECOREM LA NOSTRA BÚSTIA

OBJECTIUS (Perquè?)

-Crear una bústia a fi que els usuaris puguin posar-hi notes amb les seves emocions.
-Decorar la bústia per tal que els usuaris la sentin seva i s'hi identifiquin. 

DESTINATARIS (Qui?)

-Els usuaris de la unitat Benet Menni amb una motricitat fina bona.

UBICACIÓ (On i quan?)

-Taller ocupacional el dia dilluns 28 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)
En primer lloc, he reunit els usuaris amb una bona motricitat fina en una sala del taller ocupacional del centre i els he explicat que necessitava la seva ajuda per poder crear una bústia on tots podrem posar-hi les nostres emocions. 
Per fer-ho he portat una caixa de cartró d'una mida mitjana, papers de colors, regle, tisores, cola, rotulador, folre, i una tira de velcro. He separat els usuaris amb motricitat fina en funció de si saben escriure o no. He donat una plantilla retallada amb les mides dels quadrats a fi que uns quants usuaris que no saben escriure puguessin anar dibuixant els quadrats als papers de colors. Quan els han tingut dibuixats, la resta d'usuaris que no saben escriure els han retallat. Seguidament, els usuaris que saben escriure han hagut d'escriure el nom de cada una de les sis emocions als papers de diferents colors. A mesura que s'anaven escrivint, un altre grup d'usuaris han anat enganxant els quadrats a la caixa per files. Quan la caixa ha estat coberta de quadrats de colors, l'he forrada amb l'ajuda d'un usuari que anava passant el regle per eliminar les butllofes. Tot seguit, he fet el forat a la part superior de la caixa per on posarem les notres notes i finalment, un usuari hi ha enganxat les tires de velcro per poder tancar i obrir la bústia. Aquest ha estat el resultat:

AVALUACIÓ 

En un primer moment els usuaris s'han mostrat una mica desorientats, ja que tenen una rutines molt fixes al taller ocupacional i el fet de trencar-les suposa un desgabell. No obstant això, a mesura que hem anat avançant en la construcció de la bústia s'han mostrat més segurs, amb més confiança i més motivats. La veirtat és que estic molt contenta del resultat obtingut, ja que la bústia ha quedat molt bonica, divertida i crida l'atenció visualment. A més, he comprovat que els usuaris tenen grans capacitats i possibilitats a l'hora de treballar, només cal donar-les indicacions curtes i precisses a fi que ells puguin gestionar-les.

ALTRES

Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

SESSIÓ 6: SENTO FÀSTIC QUAN...

OBJECTIUS (Perquè?)

-Treballar una emoció bàsica, el fàstic, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)

-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)

-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dijous 24 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)

En primer lloc, hem fet un recordatori de totes les emocions que haviem treballat en les sessions anteriors per situar-nos. En segon lloc, els he demanat que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música:

Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. La veritat és que la emoció fàstic és la que més dificultats m'ha portat a l'hora de trobar una música indetificativa. La veritat és que cap usuaris ha pogut relacionar aquesta música amb el fàstic sinó que han dit que era ràbia un altre cop. Sincerament em sembla logic, ja que és una música heavy que transmet connotacions "negatives".  També cal dir que un dels usuaris ha dit que li havia agradat molt aquesta música. Per tant, les connotacions "negatives" és una opinió personal. Un cop més la subjectivitat ha jugat un paper molt important a l'hora de relacionar la música amb una emoció.  Després, he posat el vídeo i he demant als usuaris que es fixessin en la reacció dels personatges:

Els usuaris han relacionat el vídeo amb l'acidesa de la llimona i finalment, amb el fàstic. Per tant, un cop més, el vídeo ha obintgut millors resultats que la música, i l'han relacionat amb l'emoció adequada. A més, els usuaris han rigut i els infants els han produït tendresa. Seguidament, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin sentit fàstical llarg de la seva vida. La veirtat és que la majoria d'experiències han estat relacionades amb pets, rots a la taula, mocs.... Molt fisiològiques! He evitat que els usuaris diguessin quins companys feien aquestes coses dient: "Es diu el pecat però no el pecador!" Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara de fàstic i l'hem descrit dient que és amb el nas arronssit i la boca oberta de tort.Tots hem posat cara de fàstic.

Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento fàstic quan..." Aquest ha estat el resultat. 

VALUACIÓ 

He de reconèixer que aquesta és l'emoció que m'ha portat més dificultats per trobar una música i un vídeo que servissin per identificar-la. De fet, no he escollit correctament la música ja que els usuaris l'han relacionada amb la ràbia. El vídeo, com en les sessions anteriors, ha obtingut millors resultats gràcies a l'estímul visual. Tanmateix, en un primer moment, els usuaris s'han centrat en allò tangible, com l'acidesa de la llimona,  i després han mencionat el fàstic. Ha estat una sessió molt divertida i fisiològica, trencant tabús, ja que hem parlat de temes que se solen evitar. Un cop més, els usuaris han mostrat egocentrisme i manca de capacitat de generalitzar. 

ALTRES

Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

SESSIÓ 5: SENTO RABIA QUAN...

OBJECTIUS (Perquè?)

-Treballar una emoció bàsica, la ràbia, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)

-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)

-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dimarts 22 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)

En primer lloc, hem fet un repàs de les emocions treballades en les sessions anteriors. En segon lloc, he demanat als usuaris que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música al minut 1.10:

Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. Una vegada més, els usuaris s'han concentrat en els elements tangibles de la música, com ara el piano, i no han aconseguit arribar més enllà i relacionar la música amb una emoció. Segurament la relació entre música i emocions és molt subjectiva i va en funció de les experiències viscudes per cada persona. Les meves sospites es van confirmant sessió per sessió;  haver de relacionar una música amb una emoció és un nivell d'abstracció massa alt per la majoria d'usuaris. Tot seguit, he posat el següent vídeo, al segon 13, i he demant als usuaris que es fixessin quines vivien els protagonistes:

Com en les altres sessions el vídeo ha ajudat els usuaris a identificar una emoció, ja que reben estímuls visuals i autidius, la qual cosa fa més fàcil l'establiment de la relació emocional.  Aquest vídeo és molt fàcil de relacionar amb emocions, ja que apareixen imatges de cares de persones enfadades que senten ràbia. Per tant, els usuaris han pogut identificar la ràbia com a emoció i han analitzat les expressiona facials. Evidentment, també han reconegut i parlat de personatges públics que apareixen als vídeos.  Tot seguit, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin sentit ràbia al llarg de la seva vida. La majoria s'usuaris han dit que quan un company els insulten senten ràbia. Hem de recordar que les discussions entre usuaris és freqüent, ja que conviuen les vint-i-quatre hores del dia cada un d'ells amb les seves patologies.  No obstant això, he intentat desviar el tema dels conflictes entre companys i m'he centrat en quan sentim ràbia perquè ens hem equivocat o tenim un problema.

Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara de ràbia i l'hem descrit dient que és amb les celles arrugades i la boca ben tancada. Tots hem posat cara de ràbia. 

Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento ràbia quan..." Aquest ha estat el resultat. 

AVALUACIÓ 

Els usuaris es centren en els elements que reben sensorialment, és a dir, en els instruments o en els personatges, però els costa molt fer un pas més enllà i relacionar la música amb emocions. En aquest cas, el vídeo ha obtingut un on resultat, ja que l'han relacionat facilment amb la ràbia. Cal dir però que és un vídeo on apareixen cares de persones enfadades i no apareix cap seqüència en la qual s'hagi de seguir i observar la reacció dels personatges. Per tant, cal buscar vídeos d'aquest tipus per a la propera sessió, ja que obtenen bons resultats. En general els usuaris han respost bé en aquesta sessió, ja que tots han reconegut la ràbia en el vídeo i han trobat exemples de la vida diària.

ALTRES

Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

SESSIÓ 4: SENTO ALEGRIA QUAN…

OBJECTIUS (Perquè?)

-Treballar una emoció bàsica, l’alegria, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)

-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)

-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dimecres 16 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)

En primer lloc, hem fet un repàs de les emocions treballades en les sessions anteriors. En segon lloc, he demanat als usuaris que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música:

Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. La majoria d’usuaris han reconegut la cançó i han dit que era la primavera de Vivaldi, la qual cosa significa que tenen cultura musical. D'altres han identificat instruments com el violí, la qual cosa és positiva, ja que significa que tenen oïda musical. No obstant això, no han estat capaços de relacionar la música amb cap emoció. Per tant, els usuaris no es concentren en l'objectiu proposat sinó que es dispersen. En conseqüència, estic arribant a la conclusió que potser haver de relacionar una música amb una emoció és un nivell d'abstracció massa alt pels usuaris, ja que ells es fixen en elements coneguts i tangibles. Tot seguit, he posat el següent vídeo i he demant als usuaris que es fixessin quines emocions els produïa:

Un cop més, la connexió del vídeo amb les seves ments ha estat a causa dels records i fets tangibles com els pallassos de la tele. Tots han mencionat a Miliki, Fofo... Està bé que els usuaris reaccionin així, ja que evidencia que tenen memòria a llarg termini i que tenen connexions fortes amb aprenentatges significatius de la seva infància. Tanmateix, aquesta no és la qüestió que jo els havia demanat. No hi ha manera que els usuaris es centrin en les emocions i deixin enrere allò que veuen als vídeos. Finalment, els he dit que la meva intenció era que sentissin alegria. Després, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin sentit alegria al llarg de la seva vida. La majoria s'usuaris han dit que quan canten estan alegres. Un cop més, no sé si la repetició realment ha estat casual o s'han afegit a la resposta del primer que ho ha dit. 

Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara d'alegria i l'hem descrit dient que és amb un somriure i els ulls oberts.  Tots hem posat cara d'alegria. 

Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento alegria quan..." Aquest ha estat el resultat. 

AVALUACIÓ 

Els usuaris es centren en els elements que reben sensorialment, és a dir, en els instruments o en els personatges, però els costa molt fer un pas més enllà i relacionar els vídeos i música amb emocions. Estic començant a pensar que es tracta d'un nivell d'abstracció massa elevat per la majoria d'usuaris. Penso es troben en l'etapa de les operacions concretes de la teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget (1896-1980), ja que comprenen els elements rebuts pels seus estímuls i encara no han desenvolupat el pensamet abstracte.

ALTRES

Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

SESSIÓ 3: SENTO TRISTESA QUAN…

OBJECTIUS (Perquè?)

-Treballar una emoció bàsica, la tristesa, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)

-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)

-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dimarts 15 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)

En primer lloc, he preguntat als usuaris si recordaven quines emocions havíem treballat la setmana passada per fer una mica de recordatori. En segon lloc,  els he demanat que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música:

 

Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. La veritat és que aquesta música ha tingut bons resultats, ja que la majoria d’usuaris l’ha relacionada amb la tristesa, que era l’objectiu perseguit. Seguidament, he posat el vídeo al minut 2.50 i he demant als usuaris que es fixessin en la reacció del personatge:

 

Evidentment, els usuaris han relacionat la reacció de l’ànec amb la tristesa perquè la seva mare no l’estima i els seus germans se’n burlen. A més, l’ànec plora i fa cara de pena.

Seguidament, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin tristesa al llarg de la seva vida. Gairebé tots els usuaris han relacionat la tristesa amb la mort d’una persona estimada, cosa que és correcte. Tanmateix els he volgut fer entendre que també podem sentir tristesa per altres motius, sense que hi hagi cap mort.

Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara de tristesa i l'hem descrit dient que és amb els ulls a punt de plorar i la boca tancada, “fent putxeros” i cap avall. Tots hem posat cara de tristesa. 

Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento tristesa quan..." Aquest ha estat el resultat. 

 AVALUACIÓ 

Cal dir que en aquesta sessió l’elecció de la música i del vídeo ha estat molt encertada, ja que els usuaris han pogut identificar l’emoció de tristesa amb facilitat. Per tant, malgrat el tema de la música és més subjectiu, en aquest cas era molt adequat. No obstant això, els usuaris han tendit a repetir l’exemple de la seva vida real. És a dir, tots els usuaris han relacionat la tristesa amb la mort d’alguna persona. Em pregunto si aquest fet s’ha produït per inercia o si realment tots han pensat el mateix de debò. O sigui,  si  tornessim a escoltar la música i el vídeo i preguntessim de manera aïllada a cada un dels usuaris, tots parlarien de la  mort?

ALTRES

Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

SESSIÓ 2: SENTO SORPRESA QUAN...

OBJECTIUS (Perquè?)

-Treballar una emoció bàsica, la sorpresa, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)

-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)

-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dijous 10 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)

En primer lloc, he preguntat als usuaris si recodaven quina emoció havíem treballat dimarts  per situar-los una mica. En segon lloc, he demanat als usuaris que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música:

Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. La veritat és que els usuaris han reconegut la cançó i la majoria l'han relacionat amb les olimpiades i amb la Montserrat Caballer. El fet que els usuaris hagin identificat la música ha distorsionat l'objectiu de l'audició, ja que no han pensat què els transmitia la música. He preguntat si algú havia sentit alguna emoció però ningú l'havia notat. Evidentment no he dit quina emoció volia treballar amb la música sinó que he donat pas al vídeo, concretament a partir del segon 45, i he demanat als usuaris que se centrin en la reacció dels protagonistes del vídeo i la seva emoció: 

El vídeo ha tingut millor resultat que la música. Tots els usuaris han identificat l'emoció de sorpresa  i l'han relacionat amb la festa d'aniversari. Seguidament, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin sentit sorpresa al llarg de la seva vida. La majoria dels usuaris han relacionat una sopresa amb un regal material i amb el dia del seu aniversari, potser com a conseqüència del vídeo vist anteriorment. Afortunadament, una de les residents el dia abans havia tingut una sorpresa, ja que havia rebut una visita inesperada de la seva germana i li havia fet molta il·lusió. Per tant, li he preguntat quina sorpresa havia tingut el dia abans i l'ha va explicat. D'aquesta manera, la resta d'usuaris han pogut veure que no cal un regal material per fer una sorpresa, sinó qualsevol cosa agradable que no esperavem que ens passi és una sorpresa. 

Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara de sorpresa i l'hem descrit dient que és amb els ulls molt oberts, les celles pujades i la boca una mica oberta en forma d'O. Tots hem posat cara de sorpresa.

Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento sorpresa quan..." Aquest ha estat el resultat. 

AVALUACIÓ 

En aquest cas, considero que l'elecció de la música ha estat un problema a l'hora de relacionar-la amb les emocions. El fet que la majoria d'usuaris hagin identificat la veu que cantava ha distorsionat l'objectiu de l'audició. Havia escollit aquesta cançó perquè comença molt suau i de cop i volta hi ha una explosió de força, veu i energia com si fos una caixa de sorpreses que s'obre. És cert que aquesta idea de la caixa de sorpreses és meva, per tant, suposo que el tema de les emocions que transmeten les cançons és molt subjectiu en funció de les experiències de cada persona. En canvi, al vídeo es veu molt més clar quina emoció sent el protagonista gràcies al suport visual. Tanmateix, penso que aquest cop el vídeo també ha influenciat els usuaris a l'hora de buscar exemples de sorpreses de la seva vida, ja que molts s'han centrat en regals materials d'aniversari.

ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo.

SESSIÓ 1: SENTO POR QUAN...

OBJECTIUS (Perquè?)

-Treballar una emoció bàsica, la por, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)

-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)

-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dimarts 8 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)

En primer lloc, he situat els usuaris explicant-los que necessitava la seva ajuda per poder dur a terme el meu treball de final d'estudis. Els he dit que la seva col·laboració és molt important per mi.

En segon lloc, els he demanat que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música:

Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. Hi ha hagut un consens general en dir que la música era d'una pel·lícula de por i per tant, han sentit por. Jo no he afirmat que es tractés de la por per no influenciar la visió del següent vídeo. He posat el vídeo al minut 1 i he demant als usuaris que es fixessin en la reacció del personatge:

 

Evidentment, els usuaris han relacionat la reacció del peix amb la por perquè veu una cosa molt gran que l'espanta, perquè crida i posa cara de por. 

Seguidament, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin sentit por al llarg de la seva vida. Alguns usuaris han buscat una experiència en què haguessin viscut por i d'altres han assegurat que mai havien sentit por.

Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara de por i l'hem descrit dient que és amb els ulls molt oberts i la boca una mica oberta. Tots hem posat cara de por. 

Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento por quan..." Aquest ha estat el resultat. 

AVALUACIÓ 

Aquesta ha estat la primera sessió del projecte "Expressem les emocions bàsiqeus mitjançant la nostra bústia" i el resultat ha estat positiu. Els usuaris s'han mostrat molt participatius i motivats. Penso que l'estímul visual i auditiu els crida molt l'atenció per tant penso que és una bona manera de fer-los entrar en la dinàmica del projecte.

Alguns dels usuaris mostren un alt nivell d'egocentrisme, ja que s'han centrat en la seva experiència personal de por i han mostrat manca de capacitat de generalització a l 'hora de buscar un exemple significatiu per tots per escriure'l  a la cartolina. Tanmateix, alguns dels usuaris han negat haver sentit mai por, la qual cosa és molt improvable. Penso que segurament no l'han sabut identificar quan l'han sentit.

ALTRES
Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.

COMPETICIÓ ACELL

El centre intenta cuidar els residents a fi que tinguin una bona qualitat de vida. Un àmbit que es té molt en compte és l'estat físic, és a dir, el pes, la dieta i l'esport són temes que es treballen diariament. Les persones amb malalties mentals solen tenir un metabolisme lent i augmenten el pes corporal amb facilitat. Malauradament l'esport és una activitat que no agrada gaire als malalts mentals però que té molts beneficis. Per aquest motiu el centre busca la manera de motivar-los. Una bona manera de fer-ho és participar en competicions que s'organitzen fora del centre en les quals participen altres centres. Així doncs, aquesta setmana les activitats han estat molt centrades en l'entrenament per a la competició de petanca i ping-pong organitzada per ACELL (Federació Catalana d'Esports per a Disminuïts Psíquics) que tindrà lloc la següent setmana a Figueres. Els usuaris tenen moltes ganes d'anar a competir per tres raons. En primer lloc, les competicions d'ACELL no són  només una activitat física, sinó també social, ja que els usuaris es troben amb amics i coneguts d'altres competicions. En segon lloc, en les competiticions ACELL tots els participants reben una medalla, la qual cosa fa augmentar l'autoestima dels residents. En tercer lloc, anar a competir és anar d'excursió, ja que cal agafar l'autocar, anar fins a Figueres, i poder visitar algun racó de la ciutat. 

Comparteixo l'enllaç d'ACELL per si voleu conèixer aquesta organització:

ACELL

En aquesta entrada m'he centrat en la millora de l'estat físic gràcies a l'esport. Tanmateix l'esport provoca millores anivell cardiobascular, del son, d'ansietat...M'agradaria convider-vos a conèixer millor aquests beneficis mitjançant un blog titulat Sanarte.

Sanarte