SESSIÓ 3: SENTO TRISTESA QUAN…

OBJECTIUS (Perquè?)

-Treballar una emoció bàsica, la tristesa, per assegurar-nos que els usuaris la coneixen, la identifiquen i la poden expressar correctament.

DESTINATARIS (Qui?)

-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

UBICACIÓ (On i quan?)

-Sala de formació de la unitat Benet Menni el dia dimarts 15 d'abril de 2014.

ACTIVITAT (Què i com?)

En primer lloc, he preguntat als usuaris si recordaven quines emocions havíem treballat la setmana passada per fer una mica de recordatori. En segon lloc,  els he demanat que tanquin els ulls i pensin què els feia sentir el següent fragment de música:

 

Quan ha acabat la música hem obert els ulls i hem comentat què havien sentit. La veritat és que aquesta música ha tingut bons resultats, ja que la majoria d’usuaris l’ha relacionada amb la tristesa, que era l’objectiu perseguit. Seguidament, he posat el vídeo al minut 2.50 i he demant als usuaris que es fixessin en la reacció del personatge:

 

Evidentment, els usuaris han relacionat la reacció de l’ànec amb la tristesa perquè la seva mare no l’estima i els seus germans se’n burlen. A més, l’ànec plora i fa cara de pena.

Seguidament, he demanat a cada un dels usuaris que compartissin en veu alta alguna vegada que ells hagin tristesa al llarg de la seva vida. Gairebé tots els usuaris han relacionat la tristesa amb la mort d’una persona estimada, cosa que és correcte. Tanmateix els he volgut fer entendre que també podem sentir tristesa per altres motius, sense que hi hagi cap mort.

Un cop acabada la ronda d'experiències he demanat als usuaris que m'expliquessin com és la cara de tristesa i l'hem descrit dient que és amb els ulls a punt de plorar i la boca tancada, “fent putxeros” i cap avall. Tots hem posat cara de tristesa. 

Finalment, entre tots hem escollit un exemple per escriure a la cartolina que portava preparada amb l'inici de la frase "Sento tristesa quan..." Aquest ha estat el resultat. 

 AVALUACIÓ 

Cal dir que en aquesta sessió l’elecció de la música i del vídeo ha estat molt encertada, ja que els usuaris han pogut identificar l’emoció de tristesa amb facilitat. Per tant, malgrat el tema de la música és més subjectiu, en aquest cas era molt adequat. No obstant això, els usuaris han tendit a repetir l’exemple de la seva vida real. És a dir, tots els usuaris han relacionat la tristesa amb la mort d’alguna persona. Em pregunto si aquest fet s’ha produït per inercia o si realment tots han pensat el mateix de debò. O sigui,  si  tornessim a escoltar la música i el vídeo i preguntessim de manera aïllada a cada un dels usuaris, tots parlarien de la  mort?

ALTRES

Per motius de privacitat de dades i drets d'imatge no ha estat possible enregistrar cap vídeo de la sessió.