LA TEORIA DE LES EMOCIONS

El tema de les emocions és molt ampli i existeixen molts matissos. Per aquest motiu he buscat la manera d'acotar i centrar el meu projecte en unes emocions concretes mitjançant la teoria de les emocions de Paul Ekman. Segons aquest autor existeixen sis emocions universals que tothom comparteix a través de les expressions facials i són: ràbia, tristesa, alegria, por, sorpresa i fastic. Les persones amb malalties mentals també senten aquestes emocions però sovint no són capaços d'identificar-les o exterioritzar-les. Per tant he pensat que el fet de relacionar les expressions facials amb les emocions facilitaria la seva identificació, ja que tots poden captar una imatge visual i fins i tot realitzar-la. M'agradaria compartir aquest vídeo amb vosaltres, ja que parla resumidament de la teoria de Paul Ekman.

TEORIA DE LES EMOCIONS DE PAUL EKMAN

QUÈ SÓN LES EMOCIONS?

El meu projecte està basat en el treball de les emocions bàsiques. Per aquest motiu m'ha semblat adient comentar què són les emocions per tal de situar-nos. En el món de la psicologia hi ha diferents teories i autors que defensen la seva pròpia definició d'emoció. Tanmateix he trobat un article publicat per l'associació PsicoActiva que penso que descriu molt bé què és una emoció. Comparteixo l'enllaç de l'article:

Las emociones

Espero que el trobeu interessant!

PROPOSTA METODOLÒGICA

2.1.1.- FASE 1: Primera aproximació a l’escenari d’intervenció i inici de la negociació

ACTIVITAT 1

OBJECTIUS

-Detectar una mancança dins el funcionament del centre per millorar la qualitat de vida dels usuaris. -Obtenir informació sobre les possibles necessitats dels usuaris.

TEMPORTIZACIÓ

-Durant el primer període de pràctiques l’anterior semestre.

TASQUES / ACTIVITATS

-Recopilació i anàlisi d’informació.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Observació directa dels escenaris naturals de la unitat Benet Menni i els seus usuaris. -Entrevista amb la psicòloga i cuidadores que comparteixen el dia a dia amb els residents. -Anàlisi dels documents del centre.

ACTIVITAT 2

OBJECTIUS

-Redefinir la situació objecte d’intervenció i la presa de decisions.

TEMPORTIZACIÓ

-Al llarg d’aquesta PAC i de les hores del segon període de pràctiques.

TASQUES / ACTIVITATS

-Ajustament del pla de treball.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Reunió amb la psicòloga del centre per escoltar les seves propostes de millora i enriquiment.

2.1.2.- FASE 2: Implementació del pla de treball

ACTIVITAT 3

OBJECTIUS

-Assegurar-nos que tots els usuaris coneixen totes les emocions bàsiques.

DESTINATARIS

Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

TEMPORITZACIÓ

-Dimarts 18 de març durant dues hores a la sala d’estar de la unitat Benet Menni.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Treball amb fotografies de cares que expressin les emocions bàsiques d’Ekman. -Treball amb fragments musicals que transmetin les sis emocions bàsiques.

TASQUES / ACTIVITATS

És important que els usuaris coneguin bé el significat de cada emoció a fi que identifiquin i expressin les seves de manera adequada. Per aquest motiu seria bo treballar les emocions bàsiques: ràbia, fàstic, por, alegria, sorpresa i tristesa. Per fer-ho portaré fotografies de cares amb expressions corresponents a les emocions comentades a fi que els usuaris puguin debatre quina emoció representa cada fotografia. També escoltarem un fragment musical que estigui relacionat amb cada una de les emocions. A partir d’aquí comentarem situacions viscudes pels  usuaris que els hagin fet sentir aquestes emocions a fi que s’hi sentin identificats.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-Observació directa de la comprensió de les emocions entre els ususaris a través dels seus comentaris i experiències.

ACTIVITAT 4

OBJECTIUS

-Decorar la bústia a fi que els usuaris s’hi sentin identificats.

DESTINATARIS

Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

TEMPORITZACIÓ

-Dimarts 25 de març durant tres hores al Taller Ocupacional del centre.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Bústia.

TASQUES / ACTIVITATS

El projecte es titula “Expressem les emocions bàsiques mitjançant la nostra bústia”, per tant, he pensat que seria bona idea que els usuaris decoressin la bústia al Taller ocupacional del centre a fi que la sentin seva. Per exemple es podria decorar amb noms d’emocions com ràbia, fàstic, por, alegria, tristesa i sorpresa. Es podrien retallar quadrats de 10 cm de costat de papers verds i vermells. A cada un d’aquests quadrats s’hi podrien escriure una emoció, de manera que als papers verds hi hagi emocions positives i als vermells, emocions negatives. Caldria enganxar els quadrats de manera alterna a la caixa de cartó. Finalment, caldria posar-hi folre i fer-hi el forat per tirar els sobres.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-Resultat final de la bústia decorada.

ACTIVITAT 5

OBJECTIUS

-Presentar la bústia als usuaris i establir un espai per posar-la. -Exposar la funció de la bústia. -Mostrar dos exemples de missatges dins la bústia: un de resolució de conflicte (ràbia) i l’altre de felicitació (alegria).

DESTINATARIS

Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

TEMPORITZACIÓ

-Dimarts 1 d’abril durant dues hores a la sala d’estar de la unitat Benet Menni.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Bústia. -Assemblea.

TASQUES / ACTIVITATS

Cal establir un espai de la unitat per a la bústia. O sigui, cal  decidir on col·loquem la bústia a fi que sigui un lloc on tothom tingui accés i a l’hora hi hagi una mica d’intimitat per tal que tothom pugui expressar les seves emocions. Així doncs, cada usuari, de manera oral, farà la seva proposta d’espai per deixar la bústia. Un cop haguem arribat al consens, exposaré la funció de la bústia. És a dir, explicaré als usuaris de manera oral que si algun d’ells sent la necessitat d’expressar alguna emoció (s’enfada, vol felicitar a algú, té por... ) pot escriure-la, posar el paper en un sobre i tirar-lo a la bústia. Si no sap escriure també pot agafar un paper verd (si es tracta d’una emoció positiva) o vermell (si es tracta d’una emoció negativa) i la foto de la persona implicada, col·locar-ho dins un sobre i posar-lo a la bústia. Seguidament, cal posar exemples del funcionament de la bústia a fi que els residents ho acabin d’entendre. En primer lloc, una cuidadora escriurà en un paper que sent ràbia perquè s’ha enfadat amb mi perquè li he agafat les claus sense demanar-li permís i vol arreglar aquest conflicte. Aleshores, simularem l’assemblea per resoldre aquest conflicte. En segon lloc, escriuré en un paper les felicitacions (alegria) per una cuidadora perquè ha aprovat un examen. També simularem l’assemblea per felicitar-la. Finalment, caldrà resoldre els possibles dubtes que tinguin els usuaris sobre el funcionament de la bústia.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-Observació directa de la participació i la comprensió dels usuaris al llarg de l’assemblea.

ACTIVITAT 6

OBJECTIUS

-Posar en comú els missatges que hi hagi a la bústia i treballar-los. -Resoldre conflictes mitjançant la mediació, si es dóna el cas.

DESTINATARIS

Tots els usuaris de la unitat Benet Menni.

TEMPORITZACIÓ

-Dimarts 8 d’abril durant tres hores a la sala d’estar de la unitat Benet Menni.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Bústia. -Assemblea i posada en comú. -Mediació.

TASQUES / ACTIVITATS

Començarà l’assemblea amb els rols de secretari i moderador adjudicats. Així doncs, el moderador donarà el torn de paraula al secretari a fi que llegeixi o tregui les fotos i papers del primer sobre. Un cop llegit el missatge, el moderador donarà el torn de paraula a l’emissor del missatge a fi que expliqui la seva emoció. Després el moderador donarà la paraula al  destinatari que explicarà la seva emoció. Si es tracta d’un conflicte, se seguiran els passos següents: -Què ha passat? -Per què? -Qui té la responsabilitat? -Qui ha de demanar perdó? -Qui ha de perdonar? Si el conflicte ja està resolt, cosa que podria passar ja que la bústia està present les 24 hores del dia però les assemblees seran a unes hores concretes, els implicats explicaran com han solucionat el problema. Si algun observador vol participar en aquest diàleg haurà d’aixecar la mà i esperar que el moderador li doni el torn de paraula. Finalment, es durà a terme una cloenda per extreure conclusions de les emocions treballades i els acords presos al llarg de l’assemblea. Caldria repetir aquest patró d’assemblea tantes vegades com hores d’assemblea hi hagués acordades.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-Observació directa de la participació, hàbits conversacionals i la comprensió dels usuaris al llarg de l’assemblea.

2.1.3.- FASE 3: Reflexió, avaluació i nous objectius

ACTIVITAT 7

OBJECTIUS

-Valorar els resultats de la intervenció psicopedagògica.

DESTINATARIS

-Jo.

TEMPORITZACIÓ

-Dimarts 13 de maig durant una hora al despatx de la psicòloga del centre.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Observació directa al llarg de tot el procés. -Taula d’avaluació de doble entrada amb ítems concrets per a cada un dels usuaris.

TASQUES / ACTIVITATS

-Avaluació i comprovació del nivell d’assoliment dels objectius proposats prèviament.

ACTIVITAT 8

OBJECTIUS

- Valorar els resultats del procés d’intervenció psicopedagògica.

DESTINATARIS

-Tots els usuaris de la unitat Benet Menni, les cuidadores, la psicòloga i jo.

TEMPORITZACIÓ

-Dimarts 13 de maig durant una hora al despatx de la psicòloga del centre.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Bústia. -Taules de doble entrada amb ítems concrets.

TASQUES / ACTIVITATS

-La psicòloga avaluarà el procés mitjançant una taula de doble entrada amb ítems d’avaluació concrets. A més, els usuaris i les cuidadores usaran la bústia un cop més per expressar les seves emocions i opinions d’aquest projecte. Finalment realitzaré una autoavaluació crítica de la intervenció duta a terme, destacant els seus punts forts i dèbils i propostes de millora.

ACTIVITAT 9

OBJECTIUS

-Establir una continuïtat del projecte. -Crear propostes de millora.

DESTINATARIS

-Psicòloga, cuidadores i jo.

TEMPORITZACIÓ

-Dimarts 13 de maig durant una hora al despatx de la psicòloga del centre.

INSTRUMENTS / TÈCNIQUES

-Reunió amb la psicòloga i cuidadores de la unitat Benet Menni.

TASQUES / ACTIVITATS

Dur a terme una millora qualitativa del projecte a fi que esdevingui una eina més disponible a la unitat de manera permanent.

DEFINICIÓ DEL PROJECTE

1.1.- Títol del projecte: Expressem les emocions bàsiques mitjançant la nostra bústia.

1.2.-Descripció del tema del projecte:

Es tracta d’un projecte desenvolupat en l’àmbit dels serveis socials, més concretament en una llar - residència de persones adultes amb malalties mentals que disposa de Taller Ocupacional anomenada Mare de Déu de Montserrat. La idea general del projecte és treballar les emocions bàsiques mitjançant la mediació en un joc de rol en forma d’assemblea. Es tracta de col·locar una bústia al centre a fi que quan algun resident vulgui expressar una emoció pugui fer-ho a través d’una nota o un paper de color. La bústia ha de formar part de la convivència dels usuaris les vint-i-quatre hores del dia a fi que en qualsevol moment puguin posar un paper a la bústia. Els usuaris que sàpiguen escriure explicaran la seva emoció de manera escrita en un paper, el col·locaran en un sobre i el tiraran a la bústia. Els usuaris que no sàpiguen escriure podran expressar les seves emocions a través de la foto de la persona implicada i dels papers de colors; verd (si és positiu com una felicitació) o vermell (si és negatiu com un conflicte i el vulgui solucionar). Ho col·locarà dins del sobre i el tirarà a la bústia. S’ha d’establir un dia setmanal i un lloc per desenvolupar l’assemblea. Al llarg de l’assemblea s’obrirà la bústia, es comentaran les emocions expressades i es realitzarà un joc de rol en què els usuaris duran a terme els papers amb les tasques següents: moderador, secretari, emissor, destinatari, observadors i mediador. S’estableixen sis emocions bàsiques: ràbia, fàstic, por, alegria, tristesa i sorpresa. Els objectius generals i a llarg termini del projecte són:

-Establir un canal de comunicació entre els usuaris.

-Treballar l’expressió d’emocions bàsiques.

-Treballar l’empatia a través del joc de rol i la presa de decisions conjunta.

-Treballar hàbits conversacionals com esperar el torn de paraula i saber escoltar.

Per assolir aquests objectius cal desenvolupar una sèrie d’activitats amb objectius a curt termini concretades posteriorment.

1.3.-Supòsits teòrics del projecte:

En primer lloc, cal dir que existeixen diferents classificacions de les emocions bàsiques com ara la de Goleman (1996), que parla d’ira, plaer, tristesa, por, amor, sorpresa, disgust i vergonya. Tanmateix, cal dir que he decidit centrar aquest projecte en les emocions bàsiques de Paul Ekman (1972) que són: ràbia, fàstic, por, alegria, tristesa i sorpresa. Tal i com diu Ekman es tracta d’emocions biològiques que sentim de manera natural, sense normes culturals. A més, Ekman relaciona cada una d’aquestes emocions amb una expressió facial. Per aquests dos motius he pensat que centrar-nos en aquestes emocions podria facilitar la comprensió de les emocions per part dels usuaris del centre. D’aquesta manera, parlarem d’emocions conegudes per tots i materialitzades per expressions facials, ja que són innates, i que no són abstractes.

Cal dir que segurament, una de les emocions que sorgirà sovint serà la ràbia que sentim quan estem enfadats amb alguna persona. Cal tenir en compte que els usuaris del centre conviuen les vint-i-quatre hores del dia, la qual cosa pot provocar enfrontaments entre ells. Per tant, a més d’expressar emocions, considero que aquest projecte els pot beneficiar a l’hora d’aprendre a resoldre conflictes.

En segon lloc, cal dir que existeixen diferents tècniques per a la resolució de conflictes, com ara la negociació, la conciliació, l’arbitratatge... no obstant això, aquesta intervenció està basada en la mediació, ja que considero que és la millor tècnica per treballar amb persones amb malalties mentals per diferents motius. En primer lloc, és una tècnica centrada en el futur, és a dir, no hem de parlar de què ha passat sinó de què passarà a partir d’aquest moment. En segon lloc, cal dir que les dues parts implicades guanyen, ja que busquen una comprensió mútua per assolir un acord que benefici les dues parts. Per tant, no hi ha guanyadors ni perdedors, la qual cosa afavoreix l’autoestima dels implicats. En tercer lloc, la intervenció de terceres persones, anomenades mediadors, ajuden les parts a satisfer els seus interessos. Així doncs, persones amb malalties mentals que potser no serien capaços de resoldre algunes situacions problemàtiques sense ajuda, poden fer-ho gràcies a una tercera persona aliena al conflicte que els proporcioni una altra visió. A més, segons Haynes (1995) “la mediación es un proceso en el cual una tercera persona  ayuda a los participantes a manejar el conflicto”[1]. Un dels objectius de la mediació segons Álvarez (2013) és “adquirir la capacidad para gestionar por si mismos los conflictos y lograr transformar las relaciones”[2].

A més, cal parlar de la Teoria del desenvolupament moral de Hoffman (1992), el concepte central de la qual és l’empatia, que es defineix com una resposta afectiva més apropiada per la situació d’una persona observada que per al subjecte que experimenta l’empatia. Cal afegir el joc de rol, com un joc en què els jugadors tenen un determinat paper. Així doncs, a través del joc de rol la persona canalitza un seguit de tensions i desitjos afectius, i li serveixen per a liquidar conflictes i invertir papers. Podem dir que el joc de rol beneficia les persones en determinats aspectes com ara que els ajuda a entendre, interpretar, integrar, transformar i expressar la realitat que els envolta. També educa l’aprenentatge sòcio - afectiu i facilita que la persona aprengui a expressar sentiments i a buscar alternatives diferents per superar els obstacles. Endemés, aquest tipus de joc potencia el desenvolupament de la intel·ligència emocional i la racional, així com aprendre a situar-se i a sentir empatia.

1.4.-Raons de la seva tria:

Durant el primer període de pràctiques realitzat al centre psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat, concretament a la unitat Benet Menni, vaig poder comprovar que els residents estan molt ben cuidats a nivell sanitari, ja que el centre disposa de fisioterapeutes, dietistes, infermeres, cuidadores, psicòlegs,...  el centre treballa per a una normalització dels usuaris a nivell social amb l’entorn més proper ja que aposta per fer sortides al mercat, a la biblioteca local, a la perruqueria... no obstant això, he detectat una mancança: falta un espai i un temps dedicat a l’expressió d’emocions dels residents. Per aquest motiu he pensat que seria bo buscar la manera que cada persona pugui plasmar les seves emocions i compartir-les lliurement amb els seus companys. Es tracta d’establir un temps setmanal per fer assemblea i comentar les notes referents a emocions que trobem a la bústia, ja que tant si són bones com si són  dolentes, cal alliberar-les a fi no agreugin les patologies pròpies de cada individu. Considero que és una proposta simple però que pot ser efectiva i per tant, penso que podria tenir continuïtat al centre un cop hagi finalitzat el meu període de pràctiques. No suposa grans esforços, simplement mantenir la bústia en la vida quotidiana i establir un temps i un espai setmanal per reunir-se tots els usuaris, obrir la bústia i compartir emocions a través del joc de rol.

1.5.-Subjectes del projecte:

Cal dir que estic fent les pràctiques al centre psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat, situat a Caldes de Malavella (Girona). Es tracta d'una llar - residència concertada per a persones amb malalties i discapacitats mentals, per tant, forma part de l'educació no formal i de l'àmbit sòcio - sanitari. L’objectiu del servei és atendre la població amb problemes de salut mental a fi de satisfer les seves necessitats socials, terapèutiques, i sanitàries, i incloure’ls dins la comunitat que els envolta. Per fer-ho al centre hi treballen diferents tipus de professionals, com psicòlegs, dietistes o fisioterapeutes, que treballen conjuntament. De fet, es tractaria d'un model d'intervenció constructivista i col·laboratiu (Monereo i Solé, 1996).

El centre disposa de cinc unitats: tres de residència de profunds i dos de llar -residència de persones amb més autonomia. Entre els residents del centre trobem persones amb diferents tipus de suport: intermitent, limitat, extens, i generalitzat. De fet, trobem també diversitat de diagnòstics com ara trastorns sensorials i motors, síndrome de Down,... També hi ha el Taller Ocupacional, on els usuaris desenvolupen tasques laboras i disposen de dos serveis: Servei Ocupacional Inserció (SOI) i Servei Teràpia-Ocupacional (STO). Cal especificar que la meva tasca està centrada en la unitat del centre Benet Menni, una de les que funcionen com a llar - residència de persones amb autonomia. A la unitat hi conviuen vint-i-vuit usuaris, dels quals vint-i quatre son dones per motius històrics, amb patologies (síndrome de Down, esquizofrenia, trastorns de conducta...), edats i necessitats diferents. Els usuaris de Benet Menni assisteixen al Taller Ocupacional diàriament de 10 a 12 hores del matí per desenvolupar diferents tasques com ara taller de costura, taller de postals, taller de plegar roba,... En aquesta unitat hi ha tres cuidadores per cada torn i a més, hi ha la psicòloga del centre, ja que n'és la responsable. Per tant, els usuaris tenen una relació diària amb les seves cuidadores i amb la psicòloga.

---

[1] Pelayo, M. (2011). La mediación como via complementària de resolución de conflictos. Universidad de Salamanca. http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/110555/1/DDAFP_Pelayo_Lavin_M_LaMediacion.pdf Recuperat el dia 30/12/2013.

[2] Álvarez, G. (2013). Discapacidad y sistemas alternativos de resolución de conflictos. Madrid: Ediciones Cinca. http://www.cermi.es/es-ES/Biblioteca/Lists/Publicaciones/Attachments/316/Discapacidad%20y%20sistemas%20alternativos.pdf Recuperat el dia 30/12/2013.

ON REALITZO LES PRÀCTIQUES?

Hola a tothom,

Per començar, m'agradaria comentar que estic fent les pràctiques al centre psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat, situat a Caldes de Malavella (Girona). Es tracta d'una llar-residència concertada per a persones amb malalties i discapacitats mentals, per tant, forma part de l'educació no formal i de l'àmbit sòcio-sanitari. L'origen del centre es troba en l'antiga creença que la proximitat amb les aigües termals podria curar nenes que patien tuberculosi. Així doncs, un grup de monges va decidir construir l'escola de nenes malaltes de tuberculosi a Caldes de Malavella. L’objectiu actual del servei és atendre la població amb problemes de salut mental a fi de satisfer les seves necessitats socials, terapèutiques, i sanitàries, i incloure’ls dins la comunitat que els envolta. Per fer-ho al centre hi treballen diferents tipus de professionals, com psicòlegs, dietistes o fisioterapeutes, que treballen conjuntament. De fet, es tractaria d'un model d'intervenció constructivista i col·laboratiu (Monereo i Solé, 1996), ja que tots els professionals tenen un objectiu comú; millorar la qualitat de vida dels residents. El centre disposa de cinc unitats: tres de residència de profunds i dos de llar-residència de persones amb més autonomia. Entre els residents del centre trobem persones amb diferents tipus de suport: intermitent, limitat, extens, i generalitzat. De fet, trobem també diversitat de diagnòstics com ara trastorns sensorials i motors, síndrome de Down,... També hi ha el taller ocupacional, on els usuaris desenvolupen tasques laboras i disposen de dos serveis: Servei Ocupacional Inserció (SOI) i Servei Teràpia-Ocupacional (STO).

Comparteixo amb vosaltres l'adreça del centre per si és del vostre interès:

http://www.hospitalariasbarcelona.org/articles-mostra-2036-esp-centre_psicopedagogic_mare_de_deu_de_montserrat.htm

 Cal especificar que la meva tasca està centrada en la unitat del centre Benet Menni, una de les que funcionen com a llar-residència de persones amb autonomia. A la unitat hi conviuen 28 usuaris amb patologies, edats i necessitats diferents. Els usuaris de Benet Menni assisteixen al Taller Ocupacional diàriament de 10 a 12 hores del matí per desenvolupar diferents tasques com ara taller de costura, taller de postals, taller de plegar roba,... En aquesta unitat hi ha tres cuidadores per cada torn i a més, hi ha la psicòloga del centre, ja que n'és la responsable. Per tant, els usuaris tenen una relació diària amb les seves cuidadores i amb la psicòloga. Cal dir que també tenen relació amb altres professionals de manera setmanal, com és el cas del fisioterapeuta, el qual atén setmanalment a tots els usuaris segons el seu horari. Setmanalment els usuaris també fan gimnàs amb la responsable del taller ocupacional. Els dietistes també s'hi troben periòdicament per controlar el pes dels usuaris. En canvi, el metge o la infermera només tenen visita de manera puntual, quan és necessari. 
Així doncs, els professionals que mantenen una relació més directa i diària són les cuidadores que segueixen les pautes donades per la psicològa amb qui comparteixen vivències diàriament. Aleshores, la psicòloga s'encarrega de coordinar i orientar la resta de professionals que tenen relació amb els usuaris d'aquesta unitat mitjançant les reunions d'unitat. La psicològa dirigeix aquestes reunions amb les cuidadores a fi d'informar-les de les noves indicacions i patrons de conducta que han de seguir amb alguns usuaris. De manera puntual, la resta de professionals, com fisioterapeutes o dietistes, assisteixen també a aquestes reunions a fi de fer les seves aportacions.  Per tant, es pot entendre que la psicòloga, encara que es troba al mateix nivell jeràrquic que la resta de professionals, és qui els coordina i dirigeix.
(STO).

Seguidament, trobem l'organigrama organitzatiu del centre en què s'inclouen els serveis oferts i les seves jerarquies.