DEFINICIÓ DEL PROJECTE

1.1.- Títol del projecte: Expressem les emocions bàsiques mitjançant la nostra bústia.

1.2.-Descripció del tema del projecte:

Es tracta d’un projecte desenvolupat en l’àmbit dels serveis socials, més concretament en una llar - residència de persones adultes amb malalties mentals que disposa de Taller Ocupacional anomenada Mare de Déu de Montserrat. La idea general del projecte és treballar les emocions bàsiques mitjançant la mediació en un joc de rol en forma d’assemblea. Es tracta de col·locar una bústia al centre a fi que quan algun resident vulgui expressar una emoció pugui fer-ho a través d’una nota o un paper de color. La bústia ha de formar part de la convivència dels usuaris les vint-i-quatre hores del dia a fi que en qualsevol moment puguin posar un paper a la bústia. Els usuaris que sàpiguen escriure explicaran la seva emoció de manera escrita en un paper, el col·locaran en un sobre i el tiraran a la bústia. Els usuaris que no sàpiguen escriure podran expressar les seves emocions a través de la foto de la persona implicada i dels papers de colors; verd (si és positiu com una felicitació) o vermell (si és negatiu com un conflicte i el vulgui solucionar). Ho col·locarà dins del sobre i el tirarà a la bústia. S’ha d’establir un dia setmanal i un lloc per desenvolupar l’assemblea. Al llarg de l’assemblea s’obrirà la bústia, es comentaran les emocions expressades i es realitzarà un joc de rol en què els usuaris duran a terme els papers amb les tasques següents: moderador, secretari, emissor, destinatari, observadors i mediador. S’estableixen sis emocions bàsiques: ràbia, fàstic, por, alegria, tristesa i sorpresa. Els objectius generals i a llarg termini del projecte són:

-Establir un canal de comunicació entre els usuaris.

-Treballar l’expressió d’emocions bàsiques.

-Treballar l’empatia a través del joc de rol i la presa de decisions conjunta.

-Treballar hàbits conversacionals com esperar el torn de paraula i saber escoltar.

Per assolir aquests objectius cal desenvolupar una sèrie d’activitats amb objectius a curt termini concretades posteriorment.

1.3.-Supòsits teòrics del projecte:

En primer lloc, cal dir que existeixen diferents classificacions de les emocions bàsiques com ara la de Goleman (1996), que parla d’ira, plaer, tristesa, por, amor, sorpresa, disgust i vergonya. Tanmateix, cal dir que he decidit centrar aquest projecte en les emocions bàsiques de Paul Ekman (1972) que són: ràbia, fàstic, por, alegria, tristesa i sorpresa. Tal i com diu Ekman es tracta d’emocions biològiques que sentim de manera natural, sense normes culturals. A més, Ekman relaciona cada una d’aquestes emocions amb una expressió facial. Per aquests dos motius he pensat que centrar-nos en aquestes emocions podria facilitar la comprensió de les emocions per part dels usuaris del centre. D’aquesta manera, parlarem d’emocions conegudes per tots i materialitzades per expressions facials, ja que són innates, i que no són abstractes.

Cal dir que segurament, una de les emocions que sorgirà sovint serà la ràbia que sentim quan estem enfadats amb alguna persona. Cal tenir en compte que els usuaris del centre conviuen les vint-i-quatre hores del dia, la qual cosa pot provocar enfrontaments entre ells. Per tant, a més d’expressar emocions, considero que aquest projecte els pot beneficiar a l’hora d’aprendre a resoldre conflictes.

En segon lloc, cal dir que existeixen diferents tècniques per a la resolució de conflictes, com ara la negociació, la conciliació, l’arbitratatge... no obstant això, aquesta intervenció està basada en la mediació, ja que considero que és la millor tècnica per treballar amb persones amb malalties mentals per diferents motius. En primer lloc, és una tècnica centrada en el futur, és a dir, no hem de parlar de què ha passat sinó de què passarà a partir d’aquest moment. En segon lloc, cal dir que les dues parts implicades guanyen, ja que busquen una comprensió mútua per assolir un acord que benefici les dues parts. Per tant, no hi ha guanyadors ni perdedors, la qual cosa afavoreix l’autoestima dels implicats. En tercer lloc, la intervenció de terceres persones, anomenades mediadors, ajuden les parts a satisfer els seus interessos. Així doncs, persones amb malalties mentals que potser no serien capaços de resoldre algunes situacions problemàtiques sense ajuda, poden fer-ho gràcies a una tercera persona aliena al conflicte que els proporcioni una altra visió. A més, segons Haynes (1995) “la mediación es un proceso en el cual una tercera persona  ayuda a los participantes a manejar el conflicto”[1]. Un dels objectius de la mediació segons Álvarez (2013) és “adquirir la capacidad para gestionar por si mismos los conflictos y lograr transformar las relaciones”[2].

A més, cal parlar de la Teoria del desenvolupament moral de Hoffman (1992), el concepte central de la qual és l’empatia, que es defineix com una resposta afectiva més apropiada per la situació d’una persona observada que per al subjecte que experimenta l’empatia. Cal afegir el joc de rol, com un joc en què els jugadors tenen un determinat paper. Així doncs, a través del joc de rol la persona canalitza un seguit de tensions i desitjos afectius, i li serveixen per a liquidar conflictes i invertir papers. Podem dir que el joc de rol beneficia les persones en determinats aspectes com ara que els ajuda a entendre, interpretar, integrar, transformar i expressar la realitat que els envolta. També educa l’aprenentatge sòcio - afectiu i facilita que la persona aprengui a expressar sentiments i a buscar alternatives diferents per superar els obstacles. Endemés, aquest tipus de joc potencia el desenvolupament de la intel·ligència emocional i la racional, així com aprendre a situar-se i a sentir empatia.

1.4.-Raons de la seva tria:

Durant el primer període de pràctiques realitzat al centre psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat, concretament a la unitat Benet Menni, vaig poder comprovar que els residents estan molt ben cuidats a nivell sanitari, ja que el centre disposa de fisioterapeutes, dietistes, infermeres, cuidadores, psicòlegs,...  el centre treballa per a una normalització dels usuaris a nivell social amb l’entorn més proper ja que aposta per fer sortides al mercat, a la biblioteca local, a la perruqueria... no obstant això, he detectat una mancança: falta un espai i un temps dedicat a l’expressió d’emocions dels residents. Per aquest motiu he pensat que seria bo buscar la manera que cada persona pugui plasmar les seves emocions i compartir-les lliurement amb els seus companys. Es tracta d’establir un temps setmanal per fer assemblea i comentar les notes referents a emocions que trobem a la bústia, ja que tant si són bones com si són  dolentes, cal alliberar-les a fi no agreugin les patologies pròpies de cada individu. Considero que és una proposta simple però que pot ser efectiva i per tant, penso que podria tenir continuïtat al centre un cop hagi finalitzat el meu període de pràctiques. No suposa grans esforços, simplement mantenir la bústia en la vida quotidiana i establir un temps i un espai setmanal per reunir-se tots els usuaris, obrir la bústia i compartir emocions a través del joc de rol.

1.5.-Subjectes del projecte:

Cal dir que estic fent les pràctiques al centre psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat, situat a Caldes de Malavella (Girona). Es tracta d'una llar - residència concertada per a persones amb malalties i discapacitats mentals, per tant, forma part de l'educació no formal i de l'àmbit sòcio - sanitari. L’objectiu del servei és atendre la població amb problemes de salut mental a fi de satisfer les seves necessitats socials, terapèutiques, i sanitàries, i incloure’ls dins la comunitat que els envolta. Per fer-ho al centre hi treballen diferents tipus de professionals, com psicòlegs, dietistes o fisioterapeutes, que treballen conjuntament. De fet, es tractaria d'un model d'intervenció constructivista i col·laboratiu (Monereo i Solé, 1996).

El centre disposa de cinc unitats: tres de residència de profunds i dos de llar -residència de persones amb més autonomia. Entre els residents del centre trobem persones amb diferents tipus de suport: intermitent, limitat, extens, i generalitzat. De fet, trobem també diversitat de diagnòstics com ara trastorns sensorials i motors, síndrome de Down,... També hi ha el Taller Ocupacional, on els usuaris desenvolupen tasques laboras i disposen de dos serveis: Servei Ocupacional Inserció (SOI) i Servei Teràpia-Ocupacional (STO). Cal especificar que la meva tasca està centrada en la unitat del centre Benet Menni, una de les que funcionen com a llar - residència de persones amb autonomia. A la unitat hi conviuen vint-i-vuit usuaris, dels quals vint-i quatre son dones per motius històrics, amb patologies (síndrome de Down, esquizofrenia, trastorns de conducta...), edats i necessitats diferents. Els usuaris de Benet Menni assisteixen al Taller Ocupacional diàriament de 10 a 12 hores del matí per desenvolupar diferents tasques com ara taller de costura, taller de postals, taller de plegar roba,... En aquesta unitat hi ha tres cuidadores per cada torn i a més, hi ha la psicòloga del centre, ja que n'és la responsable. Per tant, els usuaris tenen una relació diària amb les seves cuidadores i amb la psicòloga.

---

[1] Pelayo, M. (2011). La mediación como via complementària de resolución de conflictos. Universidad de Salamanca. http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/110555/1/DDAFP_Pelayo_Lavin_M_LaMediacion.pdf Recuperat el dia 30/12/2013.

[2] Álvarez, G. (2013). Discapacidad y sistemas alternativos de resolución de conflictos. Madrid: Ediciones Cinca. http://www.cermi.es/es-ES/Biblioteca/Lists/Publicaciones/Attachments/316/Discapacidad%20y%20sistemas%20alternativos.pdf Recuperat el dia 30/12/2013.